Model d’empresari en una economia d’esquerra

Més en detall

Resum

Els empresaris seran un pilar fonamental en una economia gestionada des de la perspectiva de l’esquerra i s’hauran de caracteritzar per emprendre activitats amb responsabilitat econòmica, social i ecològica, de les que obtindran un benefici a llag termini com a conseqüència de la seva bona gestió.

Text

L’esquerra és enemiga dels empresaris ?

L’ esquerra creu que el bé comú no ha d’estar supeditat als interessos privats i propugna una societat amb equitat, objectiu que pot ser àmpliament acceptat, malgrat que sempre es produeixen divergències en decidir quin camí ens hi ha de portar.

Un prejudici que sempre ha dominat en l’esquerra ha estat que l’empresari era una figura negativa, en contraposició amb el treballador que era l’únic element que creava valor, bona part del qual era apropiat pel empresari / capitalista.

Sembla com si, en cas d’un triomf de l’esquerra, TOTS els empresaris fossin uns enemics als que s’hagués de controlar per evitar que posessin pals a les rodes a les polítiques d’esquerra.

Aquesta concepció parteix del prejudici que TOTS els empresaris són especuladors i que sempre busquen el màxim benefici a curt termini, explotant al treballadors.

Aquest prejudici condemna, en els ambients de l’esquerra, a tota persona que empren una activitat econòmica a sentir-se mal vista, a veure’s obligada a justificar-se, dient que la seva empresa és petita... Tot plegat fa molt mal a la credibilitat de l’economia d’esquerra perquè tota economia necessita persones innovadores, emprenedores i capaces de gestionar projectes.

Llavors, si reneguem dels empresaris i els considerem enemics a batre, com podem plantejar l’economia d’esquerra com una alternativa creïble ?

Els valors dominants a la nostra societat

No ens enganyem: la recerca del benefici fàcil, l’individualisme, el consumisme, la competitivitat ... són valors compartits per bona part de les persones, siguin empresaris, treballadors, jubilats, estudiants ... Per desgràcia són valors dominants en la societat actual, fonamentats majoritàriament en el neoliberalisme. Són els valors apresos i interioritzats a les escoles i universitats, a la feina, als mitjans de comunicació... i que són els hegemònics en la societat actual.

Si aconseguíssim que triomfés una proposta d’economia d’esquerra, que es basés en valors com la cooperació, la solidaritat i el bé comú, seguiríem necessitant empresaris i treballadors que gestionessin l’economia. Des de l’esquerra se suposa que els treballadors estarien preparats per una economia més equitativa però, com haurien de ser els nostres empresaris ?

El perfil de l’empresari en una economia d’esquerra

Podríem fer l’exercici de buscar els valors, comportaments,... necessaris per definir un model de militant d’esquerra exemplar (deixem, però, aquest divertiment per a un altre moment). El què proposo, en aquesta entrada, és definir quin hauria de ser el model d’empresari ideal de l’esquerra.

Com a iniciador, impulsor o gestor d’una empresa (privada o pública, amb ànim de lucre o sense) hauria d’obtenir benefici a llarg termini de la seva activitat. La obtenció de benefici és un indicador de la viabilitat de l’empresa i de la seva adequada gestió. No es tracta, però, d’obtenir benefici a curt termini, a qualsevol preu, sinó que aquest benefici sigui una conseqüència col·lateral de la feina ben feta.

El nostre empresari veuria l’empresa com a un conjunt de persones que col·laboren en un projecte comú i, en aquest sentit, donaria un paper important a la participació dels treballadors en la presa de decisions. Buscaria consolidar un equip de treballadors estable i ben remunerat al que facilitaria formació contínua. Recordem que no estem parlant d’un empresari que busqui el màxim benefici a curt termini a costa de baixar salaris o deslocalitzar i de disminuir la qualitat de les primeres matèries, sinó d’un empresari seriós i responsable.

El nostre empresari hauria de gestionar l’empresa tenint en consideració que està immers dins d’una societat i d’un espai físic dels que depèn la seva supervivència i, conscient de que els seus interessos no podrien passar mai per sobre del bé comú, tindria un comportament el màxim de respectuós amb el medi natural i contribuiria realment (no com a tàctica de màrqueting) al millor funcionament de la societat.

Estem parlant, doncs, d’un empresari responsable des de tots els punts de vista (empresarial, social i ecològic) que no plantejaria la seva activitat amb l’objectiu primari d’obtenir benefici sinó que l’obtindria com a conseqüència de l’eficiència de la seva empresa. Un empresari que no necessitaria recórrer a comportaments il·legals ni poc ètics per aconseguir uns «màxims» beneficis que no són indicadors vàlids d’una bona gestió perquè, en realitat, mai es poden consolidar a llarg termini.

Estic segur que la majoria d’accionistes de grans empreses amb ànim de lucre també preferirien aquest empresari responsable que estem definint.

L’empresariat i la implantació d’una economia d’esquerra

L’objectiu dels empresaris no ha de ser pas la implantació d’una economia d’esquerra, ni tampoc el manteniment d’una economia neoliberal. La seva funció, amb independència de la seva ideologia personal, és la de crear, impulsar i gestionar les empreses.

Per implantar realment una economia d’esquerra no n’hi haurà prou en escollir un govern que la propugni. Caldrà, a més, un canvi de valors dins de la societat que afectarà als comportaments de administracions, empresaris, treballadors, consumidors, contribuents, estalviadors... Per què no comencem traient-nos de sobre prejudicis com que els empresaris sempre són els enemics ?