Comprimits d’3conomia d’3squerra
Resum
La teoria de jocs és una eina que hem d’aplicar en la presa de
decisions, també des d’una perspectiva de l’esquerra, per a aconseguir una
millora de l’equitat en la societat.
Les decisions
Les persones, amb les nostres decisions,
determinem la realitat econòmica; podem perpetuar l’actual situació d’injustícia
o podem incidir en el seu canvi. Des de la perspectiva de l’esquerra, amb
l’objectiu de millorar l’equitat en
la societat, és molt important comprendre què motiva les nostres
decisions econòmiques, polítiques,...
Una eina potent per analitzar els comportaments i les estratègies
en les nostres decisions és la teoria de
jocs que s’aplica en diferents camps: en l’economia, en les negociacions polítiques,
en la intel·ligència artificial, ...
Els components d’un joc
En cada situació tenim uns jugadors
que interactuen entre ells,
conscients que la decisió de cadascú té efectes en els altres. Poden cooperar o
competir buscant millorar la seva situació.
Cada jugador té diferents alternatives entre les que ha de decidir . Parteix d’una anàlisi de les
possibles estratègies i del resultat que cadascuna li pertocaria a ell i als
seus contrincants.
Depèn dels característiques de la situació, ens poden trobar amb
jocs de suma zero (el que guanyen uns ho perden els altres), jocs en els que hi
poden guanyar tots...
La teoria de jocs serveix
per a lligar
Per copsar millor aquests conceptes,
res millor que posar un exemple.
A
la pel·lícula “Una ment meravellosa”,
que tracta de la vida de John Forbes Nash
(premi Nobel per les seves aportacions a la teoria de jocs), es veu una
situació en la que un jove Nash entra a un ball amb els seus amics i veuen un
grup de noies, entre les que en destaca una, especialment atractiva.
El comportament habitual seria que els joves competissin per aconseguir ballar amb la més bonica però Nash els
fa veure que, si tots van darrera la mateixa, a les altres noies no els
agradarà i possiblement cap d’ells passarà una bona tarda. Descarten, doncs,
competir i decideixen dur a terme una estratègia de cooperació: aniran a parlar cadascú amb una de les noies (menys la
més atractiva). Els nois i les noies lliguen,
ballen tota la tarda i s’ho passen bé, menys la noia atractiva que no entén què
ha passat perquè sempre era la que tenia més èxit entre els nois.
Ja em perdonareu si he modificat una mica la història però és que fa
temps que vaig veure la pel·lícula i no tinc gaire memòria.
Aplicacions a la realitat
La teoria de jocs es basa en models,
en simplificacions de la realitat que permeten treure conclusions i aplicar-les
a situacions reals.
És habitual que els treballadors necessitin millorar les seves
condicions laborals (salari...). Tenen dues estratègies possibles: poden competir amb la resta de treballadors o
poden col·laborar amb els altres companys
en un sindicat. Quina d’aquestes estratègies seria la millor ?
També dins de les relacions laborals, una situació en la que la
teoria de jocs té aplicació és la negociació
col·lectiva. Empresaris i treballadors han de definir una estratègia que
millori la seva situació; en aquest cas sempre implicarà un detriment en la
situació de l’altre jugador (joc de suma zero).
Moltes més situacions es poden analitzar amb la teoria de jocs:
les estratègies en una confrontació electoral, les decisions dins la parella,
les decisions de les empreses dins del mercat, les negociacions dins de la Unió
Europea ...
En una propera entrada parlaré del “dilema del presoner”, una
situació molt coneguda en la teoria de jocs que permet analitzar les
conseqüències socials de les decisions individuals.
