dijous, 5 de febrer del 2015

El dèficit i la política d'esquerra

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Resum

L'objectiu de la política d'esquerres és millorar l'equitat a la societat. Per aconseguir-lo té com a eines la recaptació progressiva i la despesa social tenint en consideració que no és aconsellable generar dèficits continus perquè la política perdria la seva autonomia. L'esquerra no ha de ser mai malgastadora, ha de gestionar els pressupostos millorant la justícia en la imposició i aplicant les seves prioritats en la despesa social.


Política econòmica d'esquerres: Objectiu

L'esquerra té com objectiu principal millorar l'equitat, la justícia social.

Aquest objectiu el pot aconseguir a curt termini gestionant l'economia dins del sistema capitalista però des de una perspectiva d'esquerra.



A llarg termini, per poder aprofundir més en la millora de l'equitat, l'esquerra s'ha de plantejar mesures per modificar la lògica del funcionament del sistema capitalista, en la línia que plantejava en l'apartat “Un nou model”  extret de l'entrada Però... Iquè és l’esquerra ?   d'aquest mateix bloc


“L’esquerra no pot continuar basant la seva acció en una postura agònica i defensiva davant d'una ideologia dominant, que va destruint sense contemplacions l'Estat de Benestar. Ha de prendre la iniciativa i plantejar un nou model per gestionar, primer, el sistema des d'una perspectiva d'esquerra i, més endavant, plantejar canvis per tal de superar-lo”

Un nou model que, respectant la llibertat individual, busqui l'equitat, sense deixar de banda l'eficiència econòmica.


Eines de política econòmica

En aquesta entrada em centraré en la política macroeconòmica, concretament en la política pressupostària.

Els pressupostos són previsions de ingressos i despeses públiques aprovades anualment pels representants escollits pels ciutadans en funció de la seva ideologia política que es plantegen, en el cas espanyol, a nivells: estatal, autonòmic i local.



Els ingressos més importants provenen dels impostos que són imports cobrats als ciutadans sense que aquests rebin cap contrapartida directa, a diferència de les taxes, en les que el contribuent rep a canvi un servei (taxa de recollida d'escombraries...).

Els impostos són directes si recauen  en el contribuent en funció de les seves característiques (impost sobre la renda, impost sobre el patrimoni, impost sobre els beneficis de societats...). En canvi, són indirectes quan els impostos no depenen de la situació dels contribuent, sinó del seu consum  (IVA, Impost sobre els carburants,...).

Les despeses dels pressupostos són corrents quan són necessàries pel funcionament de l'administració – salaris dels funcionaris, material sanitari...-,  i són de inversió (obra pública...) quan s'adquireixen béns i serveis que perduren.

Dins dels pressupostos també hi ha les transferències. que inclouen els moviments de diner del/al sector públic,sense contrapartida, com són, per exemple, els pagaments de les pensions o els diners rebuts per l'administració local des de l'autonòmica o central.

Aquesta previsió que són els pressupostos s'executa durant l'any i, en funció de si són majors les sortides produïdes per despeses... que les entrades per impostos... els organismes tindran dèficit (o superàvit,si les entrades superen a les sortides).

Segons quines siguin les decisions aprovades i executades en els pressupostos la repercussió que tindran en l'economia serà diferent. El tipus i la quantitat d'impostos, despeses i transferències seran, doncs, les eines de la política pressupostària, inclosa en la política macroeconòmica.


El dèficit i l'esquerra

Existeix un prejudici força estès que associa la política d'esquerra amb excés de despesa, malbaratament i dèficits.

Ni l'esquerra, ni la dreta, no poden plantejar dèficits continuats perquè aquest comportament generaria un endeutament insostenible.

L'endeutament del sector públic, igual que el del privat: famílies, empreses... crea dependència dels creditors fins el punt que poden arribar a condicionar el comportament dels deutors. El banc no renovarà e crèdit concedit a una família si gasta en excés, de la mateixa manera que els creditors poden condicionar la política econòmica d'un govern.

L'esquerra, doncs, per portar a terme la seva política amb autonomia, sense que sigui condicionada pels mercats, no es pot basar en grans dèficits.

En l'actual cas de Espanya, amb un endeutament al voltant del bilió d'euros, l'esquerra no rebrà el finançament necessari si no dóna senyals clares de supeditació de la despesa als ingressos obtinguts, generant una tendència a tenir uns pressupostos equilibrats o, millor encara, amb superàvit.

Com veurem en el proper apartat, l'esquerra té eines suficients per plantejar els seus pressuposts amb l'objectiu de millorar l'equitat, ha de definir les seves prioritats i, malgrat que excepcionalment pot generar un dèficit puntual, mai ha de fer d'aquest comportament la seva manera de ser, a menys que vulgui que la dependència del finançament condicioni la seva política.



Proposta de política macroeconòmica d'esquerra

Per aconseguir l'objectiu de la política d'esquerra: l'augment de l'equitat, des de la política pressupostària, s'ha d'aconseguir una redistribució de la renda important, és a dir, que una part de la renda dels contribuents amb més capacitat econòmica es destini a pagar els serveis de les persones amb menys capacitat. D'aquesta manera es podrà construir un Estat del Benestar que garanteixi als ciutadans uns mínims en les seves condicions de vida (en renda, en sanitat, en educació...)

Els impostos que permetran aconseguir aquest objectiu són els impostos directes. Aquest impostos hauran de ser progressius, és a dir, que la proporció del gravamen augmenti al incrementar la capacitat econòmica. (per exemple: a més renda més percentatge de pagament a hisenda).

En relació a la despesa, la política d'esquerra ha de aplicar les seves prioritats socials, buscant el màxim aprofitament dels recursos emprats.

Sempre, però, que com a regla general les despeses no poden superar els ingressos, per evitar generar dèficits que limitin l'autonomia de les decisions polítiques.

En casos de gran endeutament, l'esquerra ha de plantejar polítiques pressupostàries equilibrades o amb superàvit si no vol dependre de la voluntat dels creditors en seguir finançant l'endeutament.

En resum, l'esquerra ha de plantejar un increment del control del sector públic en l'economia i, en l'apartat pressupostari, ha de incrementar la imposició, prioritzar els impostos directes i la seva progressivitat i orientar les despeses cap a les seves prioritats.

Per a conscienciar als ciutadans de que els impostos permeten donar millors serveis públics i, alhora, fer que es sentin com a propis els pressupostos de la col·lectivitat, cal oferir una transparència total en tot moment, que els ciutadans els puguin consultar, des de quan es plantegen fins a la seva execució. També és important en aquest sentit que els pressupostos siguin participatius, que una part important de les despeses pugui ser aprovada directament pels ciutadans en referèndum.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada