El sistema capitalista és inestable

Més en detall

Resum

El sistema capitalista és inestable degut a la variació de la riquesa nominal produïda per l'efecte de les expectatives en l'actuació dels mercats que afecten l'economia real, exagerant les fluctuacions de la demanda, la inversió, la producció, l'ocupació...

La riquesa

En la riquesa d'una persona se suma el valor de les seves propietats (cases, cotxes, béns, comptes, diner en efectiu,...).

Per a calcular la riquesa d’una persona valorem les seves propietats pel preu de mercat, indicat en unitats monetàries (quan es parla de persones, em refereixo a les físiques – de carn i ossos- però, també a les jurídiques – empreses, ajuntaments,...-).

Les persones acumulen riquesa (patrimoni) obtenint una renda (salaris, beneficis, lloguers,interessos...) i, generen estalvi, després de pagar les despeses. La riquesa no és més que estalvi acumulat durant el temps.

La riquesa de cada persona i la seva capacitat d’obtenir renda en aquests moments, condicionen el seu comportament com a consumidor, inversor,...

Les expectatives

A més de la renda i la riquesa actual, les persones també estan condicionades, en les seves decisions, pel que esperen que passarà en el futur, per les seves expectatives.

Actuen en funció del valor que esperen que tingui en el futur la seva renda i la seva riquesa, a partir de com esperen que evolucioni la conjuntura econòmica. Condicionarà, doncs, la seva actuació si es veuen, en un futur, aturats o cobrant un salari molt més gran que l’actual... és a dir estan condicionats per les seves expectatives.

Unes bones expectatives... fan augmentar la riquesa nominal?

A nivell macroeconòmic, suposarem que la riquesa total és la suma del valor de la riquesa de les persones.

Unes bones expectatives fan que la gent compri béns de consum i, també que les empreses inverteixin, llavors el PIB augmenta, la renda creix i,com a conseqüència, pugen els preus del béns de consum i, també, els de inversió: pisos, terrenys, accions, ...

Aquest increment en els preus que fa créixer, doncs, la valoració de les propietats, fa que s'incrementi el valor nominal de la riquesa.

Riquesa fictícia

Si creixen els preus dels béns, automàticament augmenta el nivell de riquesa nominal (el valor dels béns...) i més riquesa implica més consum... Es crea un creixement econòmic basat en les expectatives i en una riquesa que no es sustenta en res real, únicament en el que diuen els preus de mercat.

Un pis pot arribar a doblar-se de preu en poc temps. No perquè ara valgui més, ni estigui millor situat, ni perquè sigui més nou,... sinó, únicament, perquè ara hi ha més gent que el vol comprar. Creix el preu però no varia el seu valor real d’ús, és un creixement de riquesa fictícia, irreal.

Bombolles i crisis

La gent, enriquida de forma artificiosa, compra i inverteix, s’endeuta, i compra més ... formant un bombolla, fins que arriba un moment en què s’ha de pagar els deutes i no pot comprar tant ni molt menys invertir ... llavors les expectatives baixen.

Per poder vendre les inversions (pisos,...accions...) encara han de baixar més els preus ... i el valor de les propietats de les persones disminueix, consumeixen menys, les empreses perceben una disminució en la seva demanda, ajusten salaris i acomiaden treballadors, augmenta l’atur, la massa salarial disminueix ...

La mateixa bombolla creada pels mercats en moments d’eufòria (bones expectatives) que ha fet augmentar de forma irreal el valor de les coses: la riquesa fictícia, en els moments de crisi, quan peten les bombolles per males expectatives i baixa el valor de les inversions, fa disminuir els nivells de riquesa fictícia.

Fins que es toca fons i ... tornem-hi. No aprenem res i tornem a repetir i repetir el procés: bombolla, crisi, bombolla... i, tot plegat, és degut a la inestabilitat del capitalisme provocada perquè el valor nominal de la riquesa no és constant.

Destrucció de riquesa real

Si aquestes batzegades dels mercats, degudes al canvi en les expectatives, únicament destruïssin aquesta riquesa fictícia, potser no passaria res. Sols seria una mena de joc de suma zero, on al final, uns hi perdrien el que altres hi guanyarien. Seria una mena de joc d’espavilats, amb uns efectes similars als de la loteria.

En realitat, però, aquestes batzegades dels mercats destrueix riquesa real.

Moltes empreses es tanquen, no degut a la seva ineficiència sinó a les variacions exagerades de la demanda, moltes botigues pleguen perquè no poden mantenir-se en la fase baixa del cicle econòmic, moltes persones queden a l’atur i deixen de col·laborar en la producció de béns i serveis, ...

Totes aquestes inversions malmeses van necessitar hores i hores de mà d’obra en la seva construcció i adequació, hores i hores en la producció de la seva maquinària,... recursos que es perden per sempre més, riquesa real senzillament destruïda per la manca d'eficiència del sistema econòmic.