Una economia d’esquerres és possible !

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum:

La dreta, malgrat ser la ideologia dominant, no sap sortir de les crisis. La dependència dels mercats, pel fort endeutament, ha provocat que l’esquerra hagi fet servir els mateixos instruments que la dreta. Però ara, a partir de la reacció popular, sembla que es pot trencar aquest pensament únic: una economia d’esquerres ja és possible.

Text:

L'economia no sempre es de dretes

A vegades, hi pot haver la percepció que la política econòmica és bàsicament de dretes, liberal,  però això no és veritat. Hi ha uns instruments que sí, que es fan servir des de la perspectiva de la dreta però que, també es poden fer servir per l’esquerra per aconseguir el seu objectiu: més equitat (objectiu que es concretava a la meva entrada Però... I què és l’esquerra ?). 

La dreta no sap sortir de la crisi

Podria semblar que la dreta és la que realment sap sortir de les crisis. De fet, la ideologia dominant, el liberalisme, ha introduït a tot arreu conceptes com les privatitzacions, reforma laboral, retallades... que formen part de propostes que NO han funcionat.

La política econòmica de la dreta es limita, únicament, a deixar que la crisi segueixi el seu curs i a esperar que, quan es toqui fons, sigui la mateixa economia, la que comenci a créixer. No fan res, esperen tranquil·lament el rebot, quan la situació ja no pugui empitjorar més. No fa pas gaire que vaig sentir al President del Govern, Sr. Rajoy, confessar en públic que feia molt de temps que ESPERAVA que l'economia millorés. Tampoc en saben !

L’esquerra no ha donat solucions

Últimament, quan ha governat l’esquerra, s’ha trobat que l’economia ha dirigit la política. Això és una conseqüència inevitable quan no es respecten les lleis econòmiques (vegeu  l’entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En el nostre cas, un excés d’endeutament ha provocat la dependència dels mercats de capitals, que han imposat les retallades de l’Estat del Benestar, a l'esquerra i a la dreta.

Han estat els mercats els que no han permès, doncs, que l’esquerra apliqués les seves polítiques tradicionals, en les que augmentava la despesa pública per compensar la manca de consum i de inversió privada, i s’ha vist obligada a fer unes polítiques similars a les que ha hagut d'aplicar la dreta, originant la sensació  de pensament únic.

Ara cal, doncs, replantejar noves polítiques i refer les tradicionals, veure quines decisions econòmiques (a curt termini) permetran una gestió econòmica  sostenible des de l’esquerra, que permeti arreglar els desequilibris, per poder, més endavant, amb solvència econòmica, començar un procés de transformació econòmica de la societat.

Política d’esquerres (un exemple macroeconòmic)

Els impostos es poden cobrar a tothom, sense diferenciar el nivell de renda dels contribuents (com passa al IVA, per exemple) o, també, es poden cobrar a les persones en funció de la seva renda (com passa al IRPF).

Basar la recaptació en impostos indirectes (IVA) no fa augmentar l'equitat mentre que aplicar impostos directes (IRPF) té un efecte de redistribució. La renda passa dels més rics, que contribueixen més, cap els que tenen menys renda que, aportant menys, reben els mateixos serveis.

Tenim, doncs, que una mateixa mesura, els impostos, depèn de com s'apliqui, podrà millorar, o no, l'equitat a la societat.

Política d’esquerres (un exemple microeconòmic)

Quan en els mercats no hi ha competència (monopolis...), els preus són elevats i s’originen beneficis extraordinaris a costa de l’empobriment dels consumidors. Augmenten les diferències de renta i es perd equitat a la societat.

Una mesura típica del ADN de la dreta, en la seva recerca de més eficiència – sense redistribució -  (vegeu l’entrada I la dreta quin és el seu pensament?), és la de millorar la competència dels mercats.

Sovint, però, aquesta mesura no l’apliquen plenament per a no perjudicar les empreses. Doncs, la mateixa mesura, aplicada realment, podria ser implementada, des de l’esquerra, y s’aconseguiria disminuir les diferències de renda  i millorar l’equitat a la societat. Restringir el poder de mercat de les empreses, doncs, redistribuiria renda cap als consumidors.

Una economia d’esquerres és possible

Creieu-me.  A part d’aquests dos exemples, es pot formular una política macroeconómica purament d’esquerres.

També hi ha un camp molt important per desenvolupar, des de l’esquerra, en de les polítiques microeconómiques; malgrat que, pel seu origen neoclàssic, han semblat ser exclusives de la dreta.

I, amb aquest objectiu, en aquest bloc aniré analitzant diferents instruments de política, des de la perspectiva d’esquerra.

Un tast de futures entrades: el dèficit en els pressupostos no és una política d’esquerres, democràcia a l’empresa (cogestió / autogestió), el creixement econòmic no ha de ser objectiu de l’esquerra, les franquícies – una estandardització dels serveis que empobreix les nostres ciutats -, repartiment del treball, renda bàsica, ...

S’accepten més suggeriments...