Prejudici FALS!: El low cost és positiu

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen una anàlisi detinguda. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

El low cost és positiu FALS!

Resum:

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

El low cost sembla bo per a l'individu

El concepte low cost ens permet agafar vols més barats, rebre serveis més assequibles (depilació, implants dentals,...) i comprar productes més bé de preu.

El concepte low cost s'està generalitzant a partir de: aulets, botigues de tot a .., rebaixes contínues – fora de la temporada -, venda on line,...

A cadascú de nosaltres li sembla, a priori, que li beneficia el low cost però, en realitat, veurem que, quan aquest concepte es generalitza, fomenta un model econòmic molt negatiu, com argumentaré a continuació.

Quins productes es veuen afectats pel low cost

És més fàcil aplicar el low cost a productes que estan en mercats en els que el principal element per competir és el preu. Són béns i serveis que no estan diferenciats i, per aquest motiu, els compradors tendeixen a comprar els més barats.

Hi ha d'altres productes que estan diferenciats per una marca, un disseny, una qualitat,... En aquests mercats el preu no és tant important perquè el comprador està disposat a pagar més per tenir un producte diferent: de més qualitat, de més durada, de millor disseny,...

La tendència del low cost s'està generalitzant degut a la falta actual de demanda, i s'estén també a mercats, com els de la roba de marca, electrodomèstics..., que fins ara tenien productes diferenciats i no competien en preus.

Com aconsegueixen baixar els preus, les empreses ?

En l'actual model, basat en el low cost, la única manera en la que les empreses poden aconseguir baixar els preus és disminuint els seus costos en relació a la quantitat produida.

Poden utilitzar materials de menor qualitat, poden comprar en països amb menors costos laborals i poden aprofitar la precarització del mercat laboral, reduint els salaris. I aquest, per desgràcia, és el camí que estan fent servir generalment les empreses

Seria fantàstic que la baixada de preus no es basés en l'abaratiment dels factors productius sinó en l'augment de la productivitat. Una millor maquinària, una millor formació... permetria incrementar la producció i que, com a conseqüència, els productes sortissin més barats, sense disminuir la seva qualitat.

Conseqüències del low cost

En realitat, doncs, aquests productes que comprem més barats, son de pitjor qualitat, amb la qual cosa els productes tenen una menor durada. Un exemple clar és que cada vegada duren menys els electrodomèstics fruit d'una obsolescència programada. En pocs anys aquell rentavaixelles més barat s'haurà de renovar perquè està fet amb pitjors materials. El low cost no permet que els avanços tecnològics s'apliquin a fer béns i serveis amb una major durada.

Els treballadors que, inicialment, poden comprar més productes, gràcies al low cost, s'han trobat amb que el low cost també s'ha aplicat als seus salaris.

La recerca d'una major competitivitat, mal entesa, ha justificat la precarització del mercat laboral quan, en realitat, fer pitjors productes no és sinònim de millor competitivitat. La competitivitat sols es millora realment amb increments reals de productivitat, basada en increments de producció o en disminució de costos laborals, deguda a una millor utilització del factor treball, i mai en retallades de salaris.

El low cost també està afectant l'economia a nivell macroeconòmic. El consum privat no creix per la disminució de salaris, per la inseguretat laboral derivada de la temporalitat dels contractes i de l'alt nivell d'atur existent.

Les empreses a les que beneficiava a nivell microeconòmic la precarització amb la rebaixa de salaris, es troben que aquests treballadors no tenen renda suficient per comprar els seus productes. Els falta demanda.

El low cost, un model perniciós

Perniciós pel medi ambient perquè es produeix massa articles que no duren i es llencen, incrementen els residus i la contaminació.

Perniciós per a l'economia perquè la falta de demanda no permet el creixement del consum, els empresaris no inverteixen i baixa l'activitat econòmica, el PIB (vegeu, però el PIB no és una bona mesura del creixement econòmic sostenible), i disminueix la recaptació fiscal.

Perniciós socialment perquè la manca de creixement no permet crear ocupació i es manté un alt nivell d'atur i més diferències de renda. La poca recaptació fiscal també té conseqüències en les retallades de l'Estat del Benestar.

Alternatives al model basat en el low cost

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

Quan comprem productes low cost, estem ajudant a retallar les prestacions socials, provoquem atur i fomentem la contaminació.

S'hauria de partir d'un model basat en la qualitat, la durabilitat dels productes, la producció per encàrrec (la tecnologia actual ho permet)), ... i en replantejar-se el concepte de creixement i optar pel repartiment del treball.

Tenim que desaprendre

Animeu-vos a criticar les entrades, a proposar nous prejudicis per al seu anàlisi i nous temes per a petits comprimits o per a tractar amb més profunditat. Gràcies

Prejuicio FALSO!: El low cost es positivo

Comprimidos de 3conomía de izquierda

Prejuicios económicos

Existen un conjunto de creencias, repetidas continuamente, que son aceptadas como ciertas pero que en realidad no superan un análisis detenido. Son prejuicios que condicionan nuestra manera de pensar y que hemos de desaprender si queremos plantear una política económica de izquierdas.

Prejuicio:

El low cost es positivo FALSO!

Resumen:

El low cost que, inicialmente, puede parecer que favorece a los agentes económicos (consumidores, empresas...), en realidad, no solo perjudica de forma global a la sociedad a nivel económico, social y ecológico, sino que también perjudica todas les persones de forma individual.

El low cost parece bueno para el individuo

El concepto low cost nos permite coger vuelos más baratos, recibir servicios más asequibles (depilación, implantes dentales,...) y comprar productos a un mejor de precio.

El concepto low cost se está generalizando a partir de: aulets, tiendas de todo a .., rebajas continuas – fuera de temporada -, venta on line,...

A cada uno de nosotros le parece, a priori, que le beneficia el low cost pero, en realidad, veremos que, cuando este concepto se generaliza, fomenta un modelo económico muy negativo, como argumentaré a continuación.

¿Qué productos se ven afectados por el low cost?

Es más fácil aplicar el low cost a productos que están en mercados en los que el principal elemento para competir es el precio. Son bienes y servicios que no están diferenciados y, por este motivo, los compradores tienden a comprar los más baratos.

Existen otros productos que están diferenciados por una marca, un diseño, una cualidad,... En estos mercados el precio no es tan importante porqué el comprador está dispuesto a pagar más para tener un producto diferente: de mas calidad, de más duración, de mejor diseño,...

La tendencia del low cost se está generalizando debido a la falta actual de demanda y se extiende también a mercados, como los de la ropa de marca, electrodomésticos..., que hasta ahora tenían productos diferenciados y que no competían básicamente en precios.

¿Como consiguen bajar los precios, las empresas ?

En el actual modelo, basado en el low cost, la única manera en la que las empresas pueden conseguir bajar los precios es disminuyendo sus costos en relación a la cantidad producida..

Pueden utilizar materiales de menor calidad, pueden comprar en países con menores costos laborales y pueden aprovechar la precarización del mercado laboral, reduciendo los salarios. I éste, por desgracia, es el camino que están usando generalmente las empresas:

Seria fantástico que la bajada de precios no se basase en el abaratamiento de los factores productivos sino en el aumento de la productividad. Una mejor maquinaria, una mejor formación... permitirían incrementar la producción y que, como consecuencia, los productos resultasen más baratos, sin disminuir su calidad.

Consecuencias del low cost

En realidad, pues, los productos que compramos más baratos, son de peor calidad, con lo que los productos tienen una menor duración. Un ejemplo claro es que cada vez duran menos los electrodomésticos fruto de una obsolescencia programada. En pocos años aquel lavaplatos más barato se tendrá que renovar porqué está hecho con peores materiales. El low cost no permite que los avances tecnológicos se apliquen en hacer bienes y servicios con mayor duración.

Los trabajadores que, inicialmente, pueden comprar más productos, gracias al low cost, se han encontrado con que el low cost también se ha aplicado a sus salarios.

La búsqueda de una mayor competitividad, mal entendida, ha justificado la precarización del mercado laboral cuando, en realidad, hacer peores productos no es sinónimo de mejor competitividad. La competitividad solo se mejora realmente con incrementos reales de productividad, basada en incrementos de producción o en disminución de costos laborales, debida a una mejor utilización del factor trabajo, y nunca en recortes de salarios.

El low cost también está afectando la economía a nivel macroeconómico. El consumo privado no crece por la disminución de salarios y por la inseguridad laboral derivada de la temporalidad de los contratos y el alto nivel de paro existente.

Las empresas a les que beneficiaba a nivel microeconómico la precarización con la rebaja de salarios, se encuentran con que estos trabajadores no tienen renta suficiente para comprar sus productos. Les falta demanda.

El low cost, un modelo pernicioso

Pernicioso para el medio ambiente porqué se produce demasiados artículos que no duran y que se tiran, incrementando los residuos y la contaminación.

Pernicioso para la economía porqué la falta de demanda no permite el crecimiento del consumo, los empresarios no invierten y baja la actividad económica y la recaudación fiscal.

Pernicioso socialmente porqué la falta de crecimiento no permite crear ocupación, se mantiene un alto nivel de paro y más diferencias de renda. La poca recaudación fiscal también tiene consecuencias en los recortes del Estado del Bienestar.

Alternativas al modelo basado en el low cost

El low cost que, inicialmente, puede parecer que favorece a los agentes económicos (consumidores, empresas...), en realidad, no solo perjudica de forma global la sociedad – des de las perspectivas económica, social y ecológica-, sino que todas las personas también salen perjudicadas individualmente.

Cuando compramos productos low cost, estamos ayudando a recortar las prestaciones sociales, provocamos paro y fomentamos la contaminación.

Se tendría que partir de un modelo basado en la calidad, la durabilidad de los productos, la producción por encargo (la tecnología actual lo permite), ... y en replantearse el concepto de crecimiento y optar por el reparto del trabajo.

Tenemos que desaprender

Animaros a criticar las entradas, a proponer nuevos prejuicios para su análisis y nuevos temas para pequeños comprimidos o para tratar en más profundidad. Gracias

Prejuicio FALSO: La disminución de los costos laborales fomenta la ocupación

Comprimidos de 3conomia de Izquierda

Prejuicios económicos

Existen un conjunto de creencias, repetidas por todas partes, que son acceptadas como ciertas pero que en realidad no superan un análisis detenido. Son prejuicios que condicionan nuestra manera de pensar y que hemos de desaprender si queremos plantear una política económica de izquierdas.

Prejuicio:

La disminución de los costos laborales fomenta la ocupación FALSO!

Resumen:

Los empresarios no contratan trabajadores porqué sean baratos, no asumen un costo innecesario, por muy bajo que sea el coste de la mano de obra.

Los empresarios contratan trabajadores cuando los necesitan, porqué tienen o esperan un incremento en la demanda de su producto.

Cuando se produce esta necesidad, a pesar de que siempre procuren hacer mínimos sus costos laborales, éste no es su objetivo principal, sino que buscan contratar a persones que sean capaces de realizar bien su trabajo.

Conceptos previos

La ocupación se crea cuando crece la producción y ésta depende de la demanda

La justificación de este prejuicio y de la ideología liberal se basa es el mercado de competencia perfecta

Siguiendo este modelo, el precio es el elemento con el que las empresas compiten porqué parten de que los productos que hacen las empresas son todos iguales (productos homogéneos). Cualquier persona ve que, en la realidad, cada empresa hace un producto diferenciado del resto, con lo cual, al fallar este punto de partida, las conclusiones que se obtienen no pueden ser ciertas de ninguna manera.

Seguimos, no obstante, esta línea argumental. Si la competencia se realiza en precios, la bajada de costos pondrá a las empresas en ventaja delante de la competencia exterior.

Los costos de los factores productivos (primera materia, maquinaria, electricidad,...) que utilizan las empresas, vienen de los precios que fijan los mercados. Y, según los liberales, los mercados son eficientes si no se regulan.

La mano de obra, según esta ideología, es un factor más, como cualquier otro. Su conclusión, pues, es fácil: desregular el mercado laboral, flexibilizarlo, que consiste en eliminar las normativas legales que protegen a los trabajadores, para hacer bajar los salarios. Menos costos laborales, según este argumento, les darían más capacidad de competir (competitividad exterior).

Los mercados reales no siguen el modelo de competencia perfecta

En los mercados reales, el precio no tiene la importancia que se le da en el modelo de mercado de competencia perfecta, en el que es el único elemento en el que se compite.

Los vendedores siempre intentan evitar la competencia en precios. Esta tendencia tiene como consecuencia que reduce la competencia, disminuye la eficiencia (con unos precios más altos, la cantidad que se vende disminuye) y los vendedores obtienen más beneficios a costa de los compradores.

El poder de mercado que tienen los vendedores les permite aumentar los precios y evitar la competencia en precios. Existe poder de mercado en todos los mercados reales, en los que tienen elementos monopolistas (un solo vendedor) o oligopolistas (pocos vendedores) y, en el resto de mercados, también, porqué los vendedores buscan huir de la competencia, diferenciando el producto (con marcas, diseño,...), y miran de actuar como monopolistas de su marca (competencia monopolista).

En conclusión el mercado de competencia perfecta, que justifica ideologicamente al sistema capitalista, no existe. Y las conclusiones a les que se llega, suponiendo que el precio es el único factor en el que se compite, no son ciertas.

Elementos en los que se compite en los mercados reales

Ésto no significa que el precio no tenga ningún papel en todos los mercados. Tiene más importancia en los mercados de productos poco diferenciados y no tanta en los de artículos con más valor añadido..

En estos productos con más valor añadido, el precio no es el elemento principal para ser competitivos, tienen un gran peso la calidad en la producción, el buen servicio, la seriedad en los plazos de entrega, la imagen de marca, el diseño, la sostenibilidad de su actividad,... todos estos factores dependen de la preparación de los trabajadores y de la excelencia de la organización empresarial.

La disminución de los salarios no incentiva estos elementos de competitividad, ni la mejora en la formación de los trabajadores.

La reforma del mercado laboral

La propuesta de aumento de flexibilidad, que se ha llevado a cabo con la reforma laboral, ha hecho bajar, indudablemente, los costos laborales, pero, en los mercados en que no se compite en precios, la mayoría, no ha provocado un aumento de la competitividad de las empresas.

La pérdida de derechos laborales, en realidad, ha provocado una disminución de rentas salariales que ha repercutido en un incremento de los beneficios empresariales, sin que las empresas, con poder de mercado, hayan tenido que bajar precios.

Consecuencias de la reforma del mercado laboral

A nivel de empresa, la reforma laboral ha propiciado un incremento de los beneficios empresariales, en detrimento de las rentas del trabajo y, no ha tenido ninguna incidencia en la mejora de la organización empresarial, ni en la formación de los trabajadores, empeorada por la inestabilidad laboral y la alta rotación generada.

A nivel social, aquesta reforma ha provocado un crecimiento de las desigualdades de renta (perdida de equidad). La disminución de rentas salariales ha frenado el consumo y el PIB, generando menos recaudación fiscal, menos cuotas a la Seguridad Social y menos Estado del Bienestar... menos salarios, más inseguridad ... menos demanda i estancamiento.

Conclusión

Es FALSO que una bajada de costos laborales produzca más ocupación porqué las empresas no contratan trabajadores porqué sean baratos sino cuando los necesitan para producir. La consecuencia de la reforma laboral, su objetivo real, es la disminución de la participación de los salarios en la renta nacional, en beneficio de las rentas empresariales. Con el agravante de que estos beneficios no se dediquen a invertir porqué la demanda no crece (el consumo privado es el elemento básico de la demanda y las rentas salariales son las que generen una mayor parte) 

Prejudici: La disminució dels costos laborals fomenta la ocupació. FALS!

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen un anàlisi detingut. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

La disminució dels costos laborals fomenta la ocupació. FALS!

Resum:

L’empresari no contracta treballadors perquè estiguin bé de preu, no assumeix un cost innecessari, per molt barat que sigui la mà d’obra.

L’empresari contracta treballadors quan els necessita, perquè té o espera un increment en la demanda del seu producte.

Quan es produeix aquesta necessitat, malgrat que procura de fer mínims els seus costos laborals, aquest no és el seu objectiu principal, sinó que busca contractar a persones, que siguin capaces de dur a terme la seva feina.

Conceptes previs

La ocupació es crea quan creix la producció i aquesta depèn de la demanda.

La justificació d'aquest prejudici i de la ideologia lliberal és el mercat de competència perfecta

Seguint aquest model, el preu és l'element amb el qual les empreses competeixen, perquè parteixen que els productes que fan les empreses són tots iguals (productes homogenis). Qualsevol persona veu que, en la realitat, cada empresa fa un producte diferenciat de la resta, amb la qual cosa, al fallar aquest punt de partença, les conclusions que se n'obtenen no poden ser certes de cap manera.

Seguim, però, aquesta línia argumental. Si la competència es fa en preus, la baixada de costos posarà a les empreses en avantatge davant de la competència exterior.

Els costos dels factors productius (primera matèria, maquinària, electricitat,...) que fan servir les empreses venen dels preus que fixen els mercats. I, segons els lliberals, els mercat són eficients si no es regulen.

La mà d'obra, segons aquesta ideologia, és un factor més, com qualsevol altre. La seva conclusió, doncs, és fàcil: desregular el mercat laboral, flexibilitzar-lo, que és com dir, treure les normatives legals que protegeixen als treballadors, per fer baixar els salaris. Menys costos laborals, segons aquest argument, portarà més capacitat de competir (competitivitat exterior).

Els mercats reals no segueixen el model de competència perfecta

En els mercats reals, el preu no té la importància que se li dona en el model de mercat de competència perfecta, en el que és l'únic element en el que es competeix.

Els venedors sempre intenten evitar la competència en preus. Aquesta tendència té la conseqüència de que minva la competència, disminueix l'eficiència (amb uns preus més alts, la quantitat que es ven disminueix) i els venedors obtenen més beneficis a costa dels compradors.

El poder de mercat que tenen els venedors els permet augmentar els preus i evitar la competència en preus. Hi ha poder de mercat en tots els mercats reals, en els que tenen elements monopolistes (un sol venedor) o oligopolistes (pocs venedors) i, en la resta de mercats, també, perquè els venedors busquen fugir de la competència, diferenciant el producte (amb marques, disseny,...), i miren d'actuar com a monopolistes de la seva marca (competència monopolística).

En conclusió, el mercat de competència perfecta, que justifica ideològicament al sistema capitalista, no existeix. I les conclusions a les que s'arriba, suposant que el preu és l'únic factor en el que es competeix, no són certes.

Elements en els que es competeix en els mercats reals

Això no vol pas dir que el preu no tinguin cap paper en tots els mercats. Té més importància en els mercats de productes poc diferenciats i no tant en els d'articles amb més valor afegit.

En aquests productes amb més valor afegit, el preu no és l'element principal per a ser competitiu, tenen un gran pes la qualitat en la producció, el bon servei, la seriositat en els terminis de lliurament, la imatge de marca, el disseny, la sostenibilitat de la seva activitat,... tots aquests factors depenen de la preparació dels treballadors i de l'excel·lència de l'organització empresarial.

La disminució dels salaris no incentiva aquests elements de competitivitat, ni la millora en la formació dels treballadors.

La reforma del mercat laboral

La proposta d'augment de flexibilitat, que s'ha dut a terme amb la reforma laboral, ha fet baixar, indubtablement, els costos laborals, però, en els mercats en que no es competeix en preus, la majoria, no ha provocat un augment de la competitivitat de les empreses.

La pèrdua de drets laborals, en realitat, ha provocat una disminució de rendes salarials que ha repercutit en un increment dels beneficis empresarials, sense que les empreses, amb poder de mercat, hagin hagut de baixar preus.

Conseqüències de la reforma del mercat laboral

A nivell d'empresa, la reforma laboral ha propiciat un increment dels beneficis empresarials, en detriment de les rendes del treball i, no ha tingut cap incidència en la millora de l'organització empresarial, ni en la formació dels treballadors, empitjorada per la inestabilitat laboral i l'alta rotació generada.

A nivell social, aquesta reforma ha provocat un creixement de les desigualtats de renda (pèrdua d'equitat). La disminució de rendes salarials ha frenat el consum i el PIB, generant menys recaptació fiscal, menys quotes a la Seguretat Social i menys estat del benestar... menys salaris, més inseguretat ... menys demanda i estancament

Conclusió

És FALS que una baixada de costos laborals produeixi més ocupació perquè les empreses no contracten treballadors perquè siguin barats sinó quan els necessiten per a produir. La conseqüència de la reforma laboral, el seu objectiu real, és la disminució de la participació dels salaris en la renda nacional, en benefici de les rendes empresarials. Amb l'agreujant de que aquests beneficis no es dediquen a invertir perquè la demanda no creix (el consum privat és l'element bàsic de la demanda i les rendes salarials són les que generen una major part)

El capitalismo es la adolescencia de los sistemas económicos

Más en detalle

El sistema capitalista no deja indiferente a nadie. Unos lo defienden como la única forma de organización económica capaz de crear riqueza, mientras que otros lo consideran como un sistema económico terriblemente injusto.

En aquesta entrada quiero incidir en que el capitalismo es una etapa, necesaria, pero superable, como cualquier obra humana. En esta entrada reproduzco textualmente una de mi bloc Salut i pessetes, porqué la considero de gran interés en este sentido.

http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/06/el-capitalisme-es-ladolescencia-dels.html

Texto

Cuerpo humano y sistema económico

En este bloc parto de la idea de que se puede comparar el cuerpo humano con el sistema económico. Esta comparación no únicamente tiene un objetivo pedagógico sino que también tiene una base real porqué los dos, cuerpo humano y economía, son sistemas.

Leyendo “La revolución del pensamiento integral” de Patrick Drouotti y, posteriormente, “Una teoria de todo” de Ken Wilber, he visto que, del modelo de Espiral Dinámica - iniciado por Clare Graves y continuado por Don Beck y Christopher Cowan-, también puede desprenderse un paralelismo entre la evolución de los sistemas económicos y las etapas del desarrollo del ser humano.

A pesar de que el modelo de espiral dinámica, incluido en el pensamiento integral, quiere explicar, de forma global, la evolución física, emocional, social y religiosa, en este escrito únicamente me basaré en la parte que me permite poner de manifiesto la relación entre el capitalismo y la adolescencia humana.

El modelo de la Espiral Dinámica. Las etapas y los colores

En el modelo de la espiral dinámica se explica la evolución humana a partir de los diferentes niveles de desarrollo, también llamados memes, estadios, olas..., cada uno de ellos se asocia a un color. A continuación describiré de forma breve las diferentes etapas y su plasmación en la evolución económica/social y en el desarrollo individual de los humanos.

Etapa beige . Se caracteriza por comportamientos individualistas con el objetivo de conseguir la subsistencia. A nivel social corresponde a la etapa inicial de la especie humana (grupos familiares en una economía depredadora) y su paralelismo a nivel individual corresponde con el comportamiento de los recién nacidos, dedicados únicamente a subsistir.

Etapa morada. A nivel social, los comportamientos individuales están al servicio del grupo (tribu) que les permite sobrevivir; respetan las tradiciones para mantenerse dentro del grupo y tienen una religiosidad ligada a la naturaleza (de la que dependen). A nivel individual el morado corresponde al comportamiento de los niños cuando hablan con arboles, pájaros... y creen en los Reyes Magos.

Etapa roja. El individualismo resurge, las élites dominantes guerrean y consiguen tener mucho poder: aparece el sistema esclavista como organización social. Estos comportamientos también se ven en los niños cuando tienen que luchar para conseguir un sitio preeminente en el grupo de amigos.

Etapa azul. El grupo y sus normas vuelven a pasar por encima del individuo. Se respeta la tradición y la religión. A nivel social estamos en el feudalismo mientras que, el paralelismo en el desarrollo del niño, corresponde a la etapa en que acepta las normas de padres, profesores, médicos...

Etapa naranja

Se caracteriza por el auge de la individualidad, por la valoración de la libertad y por los comportamientos egoístas. A nivel social corresponde al capitalismo y tiene equivalencia en la etapa de la adolescencia.

El modelo consta de etapas posteriores, asociadas a los colores: verde, amarillo, turquesa y coral pero, en este escrito, me centraré en el color naranja..

La adolescencia y el capitalismo

La adolescencia es una etapa de crecimiento y de inestabilidad emocional. El chico/a, busca reafirmar su individualidad, busca su independencia y huye de la autoridad; es competitivo y tiene comportamientos radicales y de riesgo. Cuando toma decisiones es egoísta y no valora sus repercusiones a largo plazo.

Estas características de la adolescencia coinciden plenamente con los valores y las actuaciones del sistema capitalista:

Individualidad y egoísmo. El sistema propugna la propiedad privada y las personas buscan su beneficio particular.

Huida del poder. El sistema propugna que la intervención del estado sea mínima .

Competitividad. El sistema se basa en la competencia entre empresas y entre personas.

Comportamientos radicales. El sistema propugna la obtención del máximo beneficio.

El capitalismo busca el beneficio a corto plazo y no valora las repercusiones que sus decisiones pueden producir a largo plazo en la sostenibilidad del sistema ecológico.

Inestabilidad. El capitalismo se caracteriza por la sucesión de crisis.

Necesidad del sistema capitalista

De la misma manera que la adolescencia es necesaria para el desarrollo humano, el capitalismo también ha sido una etapa necesaria.

La búsqueda radical del máximo beneficio a corto plazo, el individualismo, la competitividad,... han permitido la acumulación de capital necesaria para el crecimiento económico, de la misma manera que la adolescencia es la etapa de crecimiento de les persones.

El capitalismo, pues, con sus ventajas y inconvenientes, ha sido una etapa necesaria en el desarrollo pero, igual que les personas maduran y superan la adolescencia, la organización económica también superará el capitalismo

El capitalisme és l'adolescència dels sistemes econòmic

Més en detall

El sistema capitalista no deixa indiferent a ningú. Uns el defensen com a la única forma d'organització econòmica capaç de crear riquesa, mentre que d'altres el consideren com a un sistema econòmic terriblement injust.
En aquesta entrada vull incidir en que el capitalisme és una etapa, necessària, però superable, com qualsevol obra humana. En aquesta entrada reprodueixo textualment una del meu bloc Salut i pessetes perquè la considero de gran interès en aquest sentit.

http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/06/el-capitalisme-es-ladolescencia-dels.html

Text

Cos humà i sistema econòmic

En aquest bloc parteixo de la idea que es pot comparar el cos humà amb el sistema econòmic. Aquesta comparació no únicament té un objectiu pedagògic sinó que també té una base real pel fet que ambdós, cos humà i economia, són sistemes.

Al llegir “La revolución del pensamiento integral” de Patrick Drouotti i, posterioment,  “Una teoria de todo” de Ken Wilber, he vist que en el model de Espiral Dinàmica - iniciat per Clare Graves i continuat per Don Beck i Christopher Cowan- també es pot desprendre un paral·lelisme entre l'evolució dels sistemes econòmics  i les etapes de desenvolupament del ésser humà.

Malgrat que el model d'espiral dinàmica, inclòs dins del pensament integral, vol explicar de forma integral l’evolució física, emocional, social i religiosa, en aquest escrit únicament em basaré en la part que em permet posar de manifest la relació entre el capitalisme i l'adolescència humana. 

El  model d'Espiral Dinàmica. Les etapes i els colors

En el model de l'espiral dinàmica s'explica l’evolució humana a partir de diferents nivells de desenvolupament, també anomenats memes, estadis, onades... cadascun dels quals s’associa a un color. A continuació descriuré breument les diferents etapes i la seva plasmació en l'evolució econòmica/social i en el desenvolupament individual dels humans.

Etapa beix. Es caracteritza per comportaments individualistes amb l'objectiu d'aconseguir la subsistència. A nivell social correspon a l'etapa inicial de l'espècie humana (grups familiars  en una  economia depredadora) i el seu paral·lelisme a nivell individual correspon amb el comportament dels nadons dedicats únicament a subsistir.

Etapa morada. Socialment, els comportaments individuals estan al servei del grup (tribus) que els permet sobreviure; respecten les tradicions per mantenir-se dins del grup i tenen una religiositat lligada a la natura (de la qual depenen). A nivell individual el morat correspon al comportament dels nens quan parlen amb arbres, ocells... i creuen en el Pare Nadal.

Etapa vermella. L’ individualisme ressorgeix, les elits dominants guerregen i aconsegueixen poder:  apareix l'esclavisme com a organització social. Aquests comportament també es veu en els nens quan han de lluitar per aconseguir un lloc preeminent en el grup d'amics.

Etapa blava

El grup i les seves normes tornen a passar per sobre de l'individu. Es respecte la tradició i la religió. Socialment estem en el feudalisme mentre que el paral·lelisme en el desenvolupament del nen correspon a l'etapa en què accepta les normes de pares, professors, metges...

Etapa taronja.

Es caracteritza per l'auge de la individualitat, per la valoració de la llibertat i pels comportaments egoistes. A nivell social correspon al capitalisme i té l'equivalència en l'etapa de l'adolescència.

El model consta d'etapes posteriors, associades als colors: verd, groc, turquesa i coral però en aquest escrit em centraré en el color taronja..

L'adolescència i el capitalisme

L'adolescència és una etapa de creixement i de inestabilitat emocional. El noi/a, busca reafirmar la seva individualitat, busca la seva independència i fuig de l'autoritat; és competitiu i té comportaments radicals i de risc. Quan pren decisions és egoista i no valora les repercussions a llarg termini.

Aquestes característiques de l'adolescència coincideixen plenament amb els valors i les actuacions del sistema capitalista:

Individualitat i egoisme. El sistema propugna la propietat privada i les persones busquen el seu benefici particular.

Fugida del poder. El sistema propugna que la intervenció de l'estat sigui mínima .

Competitivitat. El sistema es basa en la competència entre empreses i entre persones.

Comportaments radicals. El sistema propugna l'obtenció del màxim benefici.

El capitalisme busca el benefici a curt termini i no valora les repercussions que les decisions poden produir a llarg termini en la sostenibilitat del sistema ecològic.

Inestabilitat. El capitalisme es caracteritza per la successió de crisis.

Necessitat del sistema capitalisme

De la mateixa manera que l'adolescència és necessària pel desenvolupament humà, el capitalisme també ha estat una etapa necessària.

La recerca radical del màxim benefici a curt termini, l'individualisme, la competitivitat,... han permès l'acumulació de capital necessària pel creixement econòmic, de la mateixa manera que l'adolescència és l'etapa de creixement de les persones.

El capitalisme, doncs, amb els seus avantatges i inconvenients, ha estat una etapa necessària en el desenvolupament però, igual que les persones maduren i superen l'adolescència, l'organització econòmica també superarà el capitalisme.